nº 0 Les veritats matemàtiques són veritat?

Feta per Joana Subirats

DESENA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA, 

Tornem a convocar-vos a participar-hi. Inicio la mostra amb aquesta fotografia perquè sempre m'han fascinat les matemàtiques i la seva pretensió de perfecció i veritat que em fa qüestionar-me fins a quin punt és veritat la veritat de les matemàtiques...

Em vénen moltes altres preguntes relacionades amb aquesta: existeix realment una estructura matemàtica a la realitat o les matemàtiques són meres construccions mentals?

L'ésser humà és un animal simbòlic i com a tal generador de diversitat de llenguatges, observem a la fotografia diferents sistemes de numeració: la romana (amb lletres), el sistema decimal, el sistema binari, vull pensar que els forats representen pedres i emulen els càlculs grecs... Tal vegada allò que sembla un vuit rodó i perfecte sigui l'infinit... Les mans humanes i els nombres, invenció humana... interpretació humana de la realitat.

Podeu trobar més informació sobre filosofia i matemàtiques a la wikipèdia, també a la càtedra Miguel de Guzmán de la universitat Complutense de Madrid que s'hi dedica a la investigació de la relació entre filosofia i matemàtqiues, entre d'altres objectius.

Si parlem de matemàtiques i de filosofia és obligat citar a Pitàgores, per a qui els nombres eren divins. Aquest gran matemàtic i filòsof exercir una gran influència a d'altres filòsofs, com per exemple Plató i de retruc a la nostra concepció del món que té els seus orígens en la tradició grecoromana.
Expressions com "música celestial" o "m'ha sortir rodó" (amb significat de perfecte) tenen la seva arrel en la teoria pitagòrica de "L'harmonia de les esferes" que considerava que l'univers està regit per proporcions geomètriques harmòniques, les mateixes de l'escala musical; i que les esferes on estaven els cossos celestials (nosaltres diríem planetes, estrelles) en girar emetien sons, les més properes tons greus i les més llunyanes tons aguts. La combinació d'aquests sons produïa una agradable harmonia: la música de les esferes.

Segons conta Jàmblic (vida Pitagòrica  XV.65, pp.52–53):"Servint-se d'un poder diví, inefable i difícil de comprendre, Pitàgores aplicava la seva oïda i concentrava la seva ment en la sublim simfonia de l'univers, ell tot sol escoltant i emetent, segons les seva manifestacions, la universal harmonia i concert de les esferes i d'altres astres que es mouen amb elles. Aquesta harmonia produeix una música més plena i intensa que la terrenal pel moviment i revolució sumament melodiós, bell i divers, producte de desiguals i molt diferents sons, velocitats, volums i intervals."(1)

Podeu trobar més informació a 
DivulgaMAT, Centro Virtual de Divulgación de las Matemàticas i a la Wikipedia, 

(1) Traducció pròpia, 
Font: DivulgaMAT, on line, consulta activa 4/XI/16, disponible a l'adreça:
http://virtual.uptc.edu.co/ova/estadistica/docs/autores/pag/mat/Pitagoras10.asp.htm