 |
| Feta per Manel Llarch |
Tornem a començar un nou curs i altre cop us invitem a participar a la XIa Mostra de Fotofilosofia que, com ja sabeu, es fa per celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia commemorada per la UNESCO.
L'objectiu de l'activitat és promoure el pensament filosòfic, la creativitat i la col·laboració entre els instituts de tota Catalunya.
Us animen a participar.
Durant el viatge de fi d'etapa de l'alumnat de 4t d'ESO a la Selva Negra ens vam trobar amb aquesta estàtua de la llibertat a la sortida de la ciutat de Colmar. Es tracta d'una rèplica de la que hi ha a Nova York: l'any 2004 la van posar per a commemorar el centenari de la mort de l'autor, Frédéric Auguste Bartholdi, que va nàixer a Colmar.
La llibertat és un concepte que propicia a la reflexió filosòfica.
És complicat explicar que és la llibertat, però tothom l'anhela. Volem ser lliures!!! Què no seríem capaços de fer per la nostra llibertat. Quanta gent ha lluitat i ha mort en la recerca de llibertat.
D'altra banda, és una quimera la llibertat?
Som lliures de debó? Llliures de què? Què podem triar o decidir en la nostra vida? Començant per la nostra vida, què l'hem triat nosaltres? Decidim en quin país volem nàixer? En quina època històrica?
L'any 1859, el filòsof britànic John Stuart Mill va escriure l'assaig Sobre la llibertat (On Liberty) on es planteja la relació de l'Estat i la societat amb la llibertat de l'individu.
Segons Mill, "sobre si mateix, sobre el seu cos i la seva ment, l'individu és sobirà"; la llibertat és el bé més preuat que tenim, és la condició de la felicitat.
Mill serà un dels precursors del liberalisme polític, ideologia que defensa les llibertats individuals front la tirania de la majoria. El filòsof analitza quin és el límit legítim de la ingerència de l'Estat sobre la llibertat dels individus, només accepta el principi del dany: únicament en el cas de que la meua acció cause danys a tercers és legítima la intervenció de l'Estat, rebutjant el principi de paternalisme, doncs, ningú sap millor que un mateix el que li convé o no li convé.
Defensor a ultrança de les llibertats individuals, de la pluralitat de pensament i la llibertat d'expressió, es va mostrar molt crític amb les lleis que la limiten:
"El greuge més gran en el que pot incòrrer un polemista consisteix a estigmatitzar als qui sostenen l'opinió contrària com a individus perversos o immorals" "(...) caldrà reconèixer l'honor que es mereix qui, sigui quina sigui l'opinió que sostingui, observa amb calma i té l'honradesa de reconèixer el que representen el seus adversaris i les seves opinions, sense recòrrer a l'exageració per a desacreditar-los, sense que amagui res del que diu, o pugue dir, al seu favor".1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada